Està documentat que la superfície de la vil·la romana de Sant Vicenç dels Horts cobria bona part del subsòl del centre històric. Uns dels espais més ben estudiats són les estructures del forn i les estances complementàries de treball. El forn i el taller s’han documentat al voltant del segle I dC i van estar actius més de cent anys. L’activitat principal del forn era la cuita d’àmfores de vi, tot i que també s’aprofitava per a estris d’ús quotidià i materials constructius. A finals del segle II dC deixà de funcionar.
En una etapa posterior, a la segona meitat del segle IV dC fins a l’abandonament definitiu de la vil·la al segle V, la zona de es va reaprofitar i es va destinar a la producció d’oli per al mercat de proximitat. Les restes excavades d’aquest moment han permès documentar una premsa i diversos lacus (dipòsits per guardar-hi líquids) que s’aixecaren sobre les antigues estructures del forn.
A partir del segell identificat a les restes d’àmfores excavades al jaciment (SYNE), es creu que el taller ceràmic podria pertànyer a un llibert de Barcino, Caius Trocina Synecdemus.
