La Casa Estrada o Casa Santa Eulàlia és un exemple de torre d’estiueig que les famílies benestants barcelonines es van fer construir a inicis de segle XX a Sant Vicenç. La cerca d’un aire més pur que el de la ciutat industrial, uns paisatges i boscos amables, i les millores de les comunicacions, com l’arribada del ferrocarril l’any 1912, van afavorir el creixement de l’estiueig al poble. L’auge constructiu de finals de segle XIX i principis del XX de torres residencials a l’estil ciutat jardí va configurar el barri del Poble Nou, en el qual el nou entramat urbà va anar acompanyat de la mentalitat social del moment.
La casa fou originàriament propietat de l’òptic Vicenç Estrada Marsà, que també era propietari d’una de les òptiques més reconegudes de Barcelona durant el primer terç del segle XX, situada al número 85 de la Rambla de Catalunya. La construcció de la casa va anar a càrrec del mestre d’obres vicentí Domènec Tuset i es va iniciar l’any 1932. L’edifici, de planta rectangular, es troba aïllat dins un petit pati enjardinat típic de les cases d’estiueig. Arquitectònicament està dividit en planta baixa i pis i coberta a quatre vessants. En destaquen el porxo amb columnes i la terrassa balustrada a la part superior. El conjunt de l’edifici està embellit amb diferents aplicacions ceràmiques vidriades.
