Can Costa és una casa residencial clàssica de la burgesia catalana de finals del segle XIX. Projectada el 1870, fou promoguda per Vicenç Costa com a residència habitual de la família Costa, un dels llinatges benestants de Sant Vicenç dels Horts a l’època, per deixar enrere la masia familiar. Alguns membres de la família van sobresortir a la política local, com el mateix Vicenç, que fou alcalde l’any 1871 i entre 1875 i 1876. Així mateix, van destacar en altres àmbits com el militar, on va fer carrera Francesc Costa i Xercavins, el qual va arribar al grau de capità de la Companyia de Caçadors del Batalló de Voluntaris Reialistes del corregiment de Barcelona.
La casa de Can Costa ha estat restaurada en diferents ocasions, però preserva encara l’essència de l’edifici primigeni. A l’interior de l’edifici hi podem veure algunes col·leccions, detalls arquitectònics i mobiliari rellevant. A la planta baixa, per exemple, ressalta la col·lecció d’eines del camp provinent de l’antiga masia familiar de Can Costa, que contemporàniament ha donat nom al barri on es trobava. Sens dubte, però, l’espai més interessant és la planta noble de la casa, on destaquen la gran sala, amb funcions de distribuïdor, i l’alcova original d’una de les habitacions. Els detalls arquitectònics de les façanes exteriors de les tres plantes són harmònics amb el conjunt clàssic: en destaquen la barana de forja, les inicials VC i la data de 1884 de la façana posterior, així com la decoració de les mènsules de pedra.
