L’església parroquial de Sant Vicenç es documenta ja a mitjans del segle X com a església dedicada a sant Vicenç Màrtir. Actualment, de l’edifici medieval no se’n conserva res per l’incendi que va destruir tot el temple l’any 1717. No obstant això, sí que s’ha pogut documentar, dins els límits de les sagreres medievals (perímetre de 30 passes al voltant de l’església), l’antic fossar medieval amb una cronologia similar entre els segles X i XIII. L’església i el seu entorn esdevindrien el nucli original del poble, que com a mínim arribava fins a l’actual carrer de Mossèn Josep Duran, on s’ha documentat el fossar medieval. Durant la Guerra Civil (1936-39) els altars foren cremats i l’església es va adaptar com a taller mecànic.
Fruit d’aquell accident que va arrasar completament l’edifici, l’any 1718 es va iniciar la construcció de l’actual amb la col·laboració de tot el veïnat de Sant Vicenç. Set anys després, el 22 d’abril de 1725, es va consagrar de nou el temple. L’edifici, d’estil barroc, és d’una sola nau, volta de llunetes i capelles als passadissos laterals. El campanar, de planta quadrada i alçada octogonal a partir del segon nivell, fa aproximadament 30 metres d’alçada i destaca pel coronament, on trobem el rellotge i el terrat de barana balustrada.
La portalada és rectangular de pedra fosca i pilastres toscanes adossades als muntants. La façana disposa d’una gran rosassa i una fornícula amb la imatge de sant Vicenç. El conjunt es completa amb la sinuositat de la cornisa i cinc pinacles a cadascun dels punts d’inflexió. A l’interior, com a peça destacada hi trobem la tomba del noble Guillem Raimon d’Ivorra, baró de Cervelló i senyor de Sant Vicenç dels Horts, mort l’any 1707 i enterrat el 1750. La tomba fou descoberta el 2007 durant unes obres de manteniment al subsòl de l’edifici.
